El cep esdevé escultura en mans del viticultor.
Quan la vinya dorm, el viticultor no descansa. Mans amoroses poden els sarments inútils i redibuixen el traçat de les branques restants. El cep es transforma en una particular escultura. Una cura rejovenidora feta art.
El son de la vinya no cedeix a amenaces externes Boirines, pluges i glaçades. Mestrals i vents de Ponent. Res no pertorba el descans hivernal. El viticultor protegeix els ceps de qualsevol perill extern. L’hivern s’esgota. El son de la vinya ja no és tan profund.
Amb les primeres escalfors de primavera, la vinya plora. Llàgrimes de saba nova empenyen les restes de saba antiga. La vida torna a començar. Els borrons anuncien el tímid naixement de les fulles més matineres.
La vinya plora i deixa veure les primeres fulles amb timidesa.
La vida torna a començar. Els borrons anuncien el tímid naixement de les fulles més matineres.
Flor que anuncien el naixement del fruit de la vinya
Cant a la vida. Les fulles creixen vigoroses, conscients de la seva missió. Les inflorescències amaguen flors que lluiten per obrir-se al món. Neix el fruit de l’esforç. Grans de raïm minúsculs i verdíssims s’agermanen.
El viticultor sacrifica raïms per alleugerir els ceps.
La vinya, com un infant, creix amb l’ajuda d’un pare sol·lícit. El viticultor redreça sarments rebels i fa caure raïms sobrants. Petits sacrificis pel bé de la collita. Alleugerits, els grans reben millor la llum solar.
L’estiu desplega els seus encants per fer créixer el raïm.
El sol estiuenc bressola la vinya. Les gotes de rosada esdevenen petons refrescants. El Mediterrani envia carícies de marinada. És qüestió de temps. Sota l’atenta mirada del viticultor, el raïm comença a madurar.
El verol grogueja i s’endolceix camí de la maduració.
Tons groguencs donen la benvinguda al verol. Vestit de gala, el raïm anuncia la seva maduració. Els grans, ara pletòrics, accentuen la seva dolçor. Un caràcter que es consolida dia rere dia. La verema com a destí.
Mans expertes recullen el raïm que el temps ha convertit en or.
Esplendor a la vinya. Els grans semblen imitar el color del sol que els ha ajudat a créixer. Or per a la vista i per al tast. És temps de verema. Unes mans expertes acaronen el raïm en el seu camí fins a la bodega.
La vinya es relaxa pensant en el seu descans hivernal.
Descans merescut després de l’esforç. La vinya, esgotada, comença a endormiscar-se. Un mantell groguenc i marronós cobreix un paisatge que abans era verd. Quan les fulles cauen, és l’hora de rendir-se al repòs hivernal.
La terra es prepara per acollir el son de la vinya.
Temps de pluja i dies que minven. El cel és una flassada de colors grisos. Arriba el moment de llaurar. Remoguda i lliure de males herbes, la terra respira i beu aigua millor. Un llit arranjat perquè hi dormi la vinya.
L’hivern fos i fred convida la vinya a dormir.
Fred i fosc guanyen la partida al sol de l’hivern. Els dies, més curts que les nits, conviden a dormir. La vinya descansa, nua de fulles. La saba suspèn el seu viatge vital. Somnis que enyoren primaveres càlides.
